No tot el que llueix és or
Autors: Sílvia Prujà i Eric Moya Soler
Des del segle XII els refranys han estat molt presents a la cultura popular catalana dels nostres pobles i ciutats. Un que és conegut per tothom és el que diu "no és or tot el que llueix", fent referència que a vegades per molt versemblant que sigui, no tot el que té una aparença valuosa ho és en realitat. La intenció però, en aquest cas, és capgirar la dita. Tot el que llueix, aquesta vegada, és valuós, de la mateixa manera que ho és l'or. Per aquesta raó, revestim la font d"or", per tal de ressaltar l'aigua i equiparar-la a aquest, perquè es pugui entendre com el que és: un bé molt preuat, que a dia d'avui és escàs.
Amb la voluntat d'homenatjar la Sèquia de Manresa i la seva història amb el tractament de l'aigua al seu pas per la ciutat, ens situem a la font de la Plaça Sant Domènec. La creació de la Sèquia va suposar un bri de vida per als manresans, que a causa de l’escassetat d’aigua afrontaven uns temps complicats. Aquest esdeveniment va molestar al Bisbe de Vic pel fet que passava per terres del bisbat, així que va excomunicar la ciutat.
Excepcionalment, el 21 de febrer de l’any 1345, una misteriosa llum provinent de Montserrat va irrompre pels vitralls de la veïna església del Carme, i va acabar amb aquest entredit, dotant altre cop a la ciutat de vida. Gràcies a aquest fenomen, la instal·lació vol homenatjar el Misteri i la festa de la llum, fent relluir un dels quatre elements essencials de la naturalesa: l'aigua.
A través d'una simple làmina daurada, que canviarà momentàniament la visió de la font, permetrà a l'aigua tenir la rellevància que mereix, i al mateix temps, a la font re adquirir la funció com a punt de trobada per al veïnat. Serà també gràcies a les lluminàries, que l'espai deixarà de ser un espai fred i serà un espai domèstic i càlid. Domesticació de la font i de l'espai que l'envolta. La llum incidirà dins l'aigua, i com si fos un mirall, a través de la manta, quedarà reflectida en tot el volum d'aquesta massa d'aigua, sempre canviant, que permetrà la creació d'una aurèola groguenca al seu voltant.
"No tot el que llueix és or" evoca a l'intercanvi d'idees, a la reflexió i a la consciència comuna sobre què té valor actualment.
Eric Moya, arquitecte i cofundador de la revista digital de divulgació d’arquitectura, Unbuiltarch. Va formar equip amb l’Anupama Kundoo al festival d’arquitectura radical que commemorava els 100 anys de la Bauhaus a Alemania i posteriorment va acabar els seus estudis a la Pontificia Universitat Catòlica de Xile. Premiat en diversos concursos internacionals d’arquitectura, dels quals destaca amb una menció honorifica al concurs “Aconcagua Gampling Competition” d'Argentina i el 1r premi de la Llum Barcelona 2020.
Sílvia Prujà, arquitecta, es descriu com una persona activa en el camp de l’arquitectura. Comença la seva trajectòria sent becària a la càtedra de projectes de l’ETSAB, així com també participant al ”Reuse the Ruin” workshop a Flòrencia. Paral·lelament construeix la primera instal·lació al Llum BCN 2021, així com també participa a concursos internacionals, dels quals obté una menció honorífica al “Aconcagua Gampling Competition” d'Argentina. Més recentment ha estudiat i treballat a Nova York.