Arna
Autor: Nil Nebot
Al mas que els meus pares van adquirir en joventut, hi he passat bona part de la meva infància. Van passar molts anys fins que, ja adult, en les contrades properes, a peu de barranc, vàrem fer la descoberta d’una petita càpsula d’aquells temps en els quals l’economia de subsistència era l'única opció dels habitants del mas. Hi havia un petit aixopluc, fet de llosa i, al seu interior, unes arnes teixides amb vidalba pels mateixos pagesos. Malgrat que haurien pogut passar més de setanta anys des de l’última ocupació de les arnes, al seu interior encara s’hi conservava, en perfecte estat, aquell preciós element que durant generacions hauria il·luminat la casa, la cera.
L'escultura "Arna", pretén retre homenatge a la inventiva d’aquelles persones que vivien, treballaven i subsistien del territori. Les arnes eren cilindres teixits amb aquells materials de què es podia disposar i, al seu interior, les abelles creaven el seu aliment, la mel. L'energia que proporciona, les ajuda a poder afrontar els freds i àrids mesos d’hivern. Irònicament, el suport sobre el qual dipositen aquest “combustible” imprescindible, és la cera. Que d’alguna manera compleix una funció semblant a la nostra llar: crear una mica de claror durant els temps de fred i foscor.
L'escultura, és una arna teixida en canya, a escala monumental, a manera d’una humil columna trajana. El seu dibuix en espiral presenta, en lloc d’un entramat de lletres i de signes aglutinats per l'èpica, un text de canyes esberlades que congelen una història explicada amb les mans. Les històries de conquestes i emperadors esdevindran relats d’humilitat, tradició, cura i convivència amb el paisatge. A l’ interior, l’energia continguda a vessar. La llum es filtra per cada escletxa del teixit, creant alguna cosa amb els dibuixos del teixit.
Nil Nebot Torrella neix l’any 1993, en ple desenvolupament de l’era digital. A diferència dels seus coetanis, no se sent atret per les noves tecnologies, i prefereix passar el temps lliure submergit en la natura.
Al bosc Nil descobreix l’espai ideal per poder crear un art amb una forta connexió amb l’essència primària de l’home. Reconquesta la independència de tot el que és artificial, arribant a produir pinzells, pintura i totes aquelles eines necessàries per crear un “art sostenible”. En la naturalesa troba la seva inspiració.
El respecte al medi ambient és intrínsec a la feina de Nebot. Res està “prefabricat” al seu cap: només el condueix l’atzar i la fantasia. A més d’això, deixa la seva obra a plein air, perquè la naturalesa pugui completar el treball.
«Soc un animal imperfecte. En realitat –confessa en Nil– el veritable artista és la naturalesa».