El Ple municipal ha aprovat aquest dijous per àmplia majoria el primer Pla de Lectura de Manresa, un document estratègic, flexible i viu que té per objectiu fomentar tant els hàbits lectors de la ciutadania com l’ús del català. Els grups del govern —ERC, PSC i Impulsem— i els grups de l’oposició Junts, Fem Manresa i Grup Nacionalista hi han votat a favor, mentre que Vox s’ha abstingut. El programa, que proposa fins a 42 accions per desenvolupar fins al 2030, s’ha concebut com un element de cohesió social, integració, igualtat d’oportunitats i benestar tant personal com col·lectiu.
El Pla Municipal de Lectura 2026-2030 compta amb 5 línies estratègiques: la primera línia està relacionada amb fer de la lectura, una missió de ciutat, de manera que el foment de l’hàbit lector sigui una responsabilitat compartida i coordinada entre tots els agents de la ciutat i l’Ajuntament. En aquest sentit es planteja la creació d’una marca de ciutat i mecanismes estables per sumar esforços i avaluar resultats. Entre les accions previstes, hi ha la creació d’una taula de lectura formada per tots els agents implicats i l’elaboració d’un estudi periòdic per obtenir dades estadístiques sobre els hàbits lectors de la ciutadania.
El segon eix persegueix convertir la lectura en un factor de creixement personal i de desenvolupament i cohesió social. Les accions previstes aniran encarades a atraure persones que actualment no tenen l'hàbit lector i facilitar-los un primer contacte amb la lectura. Per fer-ho, el Pla inclou estratègies inclusives que porten les activitats directament a les places, els barris i els col·lectius més vulnerables. Com a propostes per aconseguir aquest eix hi ha l’ampliació del projecte “Fil de contes” per portar la narració a les places de la mà d'agents de proximitat, regalar un llibre i un val pel carnet de la biblioteca als infants acabats de néixer, i promoure la lectura fàcil i l'accessibilitat cognitiva a través de versions adaptades, lletra gran i continguts assequibles.
El tercer eix, sobre la lectura i l’educació, es basa en enfortir de manera permanent el vincle entre el sistema educatiu i el sector cultural de la ciutat. L'objectiu és aconseguir que la comprensió lectora treballada a les aules es complementi amb el plaer i el lleure de la lectura a les biblioteques. Per aconseguir-ho, s’han previst dotze accions, entre les quals, elaborar un diagnòstic detallat de l'estat de les biblioteques en els centres educatius de la ciutat, impulsar la millora de les biblioteques escolars (espai, fons i activitats) i implicar els estudiants en el seu funcionament voluntari, i expandir i enfortir projectes de motivació i acompanyament lector existents com els premis Atrapallibres, Protagonista Jove i el programa Lecxit.
El quart eix es basa en convertir la lectura en un factor de desenvolupament cultural, que passa per consolidar la xarxa de biblioteques municipals (Casino i Ateneu Les Bases) com a motors, epicentres i coordinadors del fet lector a Manresa. El pla fixa impulsar la col·laboració supramunicipal i la diversificació d'espais, formats i horaris per acollir tothom. En aquest sentit, es preveu l’increment de clubs de lectura, l’establiment d’aliances amb el teatre Kursaal, la Fira Mediterrània i el Baxi Manresa per incloure la lectura en les seves programacions. També inclou condicionar espais públics no convencionals per afavorir la lectura, seguint models com la biblioplaça, el biblioparc o la bibliopiscina.
L’últim eix, el cinquè, fa referència a la configuració del sector del llibre i la lectura, per vertebrar el teixit professional articulant de forma òptima autors, editorials, llibreries i biblioteques. El seu propòsit és assolir una especialització de ciutat on la literatura infantil i juvenil en català actuï com a eix referencial. Entre les 8 accions previstes hi ha la de donar suport de manera directa a les editorials i llibreries locals mitjançant compres, activitats compartides i visibilitat, consolidar el festival poètic Tocats de Lletra com a referent a Catalunya, i fer créixer la Fira del Llibre Infantil i Juvenil en català.
Un procés participatiu i de consens ciutadà
La definició del text definitiu és el fruit d’un procés de treball col·lectiu iniciat l’agost de l’any passat. En una primera fase, l’equip redactor va elaborar una diagnosi a partir de nombroses entrevistes amb personal tècnic, entitats, autors i les autores, i persones residents vinculades a la promoció de la lectura. També es va llançar una enquesta participativa sobre hàbits lectors i es van creuar dades facilitades per llibreries, biblioteques i el món editorial.
A la tardor, pels voltants de setembre, es va celebrar el primer Fòrum per la Lectura de la Ciutat, un espai de debat amb conferències i una matinal de treball que va servir per fixar les línies estratègiques. En paral·lel, l’escriptor navarclí Xavier Mas Craviotto i Reig va rebre l'encàrrec de redactar el Manifest per la lectura "Manresa, ciutat lectora’, un text que va actuar com a punt de partida i al qual es van poder adherir les entitats i la ciutadania.
El Pla Municipal de Lectura de Manresa, impulsat per l’Ajuntament de Manresa, ha comptat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. (*) Peu de foto: participants en el Fòrum per la Lectura de la Ciutat el setembre de 2025