Enric Casasses
Enric Casasses és un poeta itraductor. També destaca en l'assaig poètic (Dimonis. Apunts deJacint Verdaguer a la Casa d'Oració, 2014), el periodisme, el drama(Do'm, 2003) i la narrativa.
Gran coneixedor de les més variadestradicions: de la poesia trobadoresca a la poesia surrealista i elmoviment dadà, del Renaixement i el Barroc a lacultura underground i la psicodèlia. Algunes de lespublicacions on col·labora són revistes fora del sistemaliterari: Foragitats. Art i poesia, Pèl capell, exiliinterior (Calonge i Barcelona), etc.
Ha propiciat la poesia oral il’espectacle en vers. Se’l considera un dels escriptors méstransgressors en català. El seu primer llibre, titulat Labragueta encallada, el publica el 1973. El segueixen La cosaaquella (1981), que rep el premi Crítica Serra d’Or. El 1993,l'obra No hi érem rebé el premi de la Crítica de poesiacatalana. De la seva obra publicada en poesia, també destaquem Sensetrofeu i Text llest (1982) Tots a casa alcarrer (1992), Sèrie negra de sonetsmoderns (1993), Començament dels començaments i ocasióde les ocasions (1994), Desfà els grumolls (1994), Calç.Àlbum de poesia d'un instant i alhora il·lustrada (1994), Dela nota del preu del sopar del mosso (1998), Canarisfosforescents (2001), Descalç (2002), Bes nagana(2011), A la panxa del poema en prosa que no hi neva ni hiplou (2013).
Amb El nus la flor, rebé el Premide la Crítica catalana de poesia (2018) i el premi Lletra d'Or(2019).
L'any 2012 fou guardonat amb el PremiNacional de Literatura i el 2020 amb el Premi d'Honor de les LletresCatalanes.
Enric Casasses va apadrinar un arbre de l'espècie Platanus x hispànica durant la seva visita a Manresa el 24 d'octubre de 2024 en el marc dels actes del festival literari Tocats de Lletra.