‘Muerta de amor’ pren com a punt de partida musical la ‘copla’, amb nous sons i estructures inspirades en la seva relació amb el flamenc. A nivell coreogràfic apunta cap a diferents atmosferes: el desig, la fantasia, el carnal, les abraçades, la religió...
Els estímuls que rep el cos a través del contacte sentimental demostren la importància que té per a l’ésser humà relacionar-se. Així, la coreografia que proposa Liñán s’impulsa mitjançant la interpretació d’aquests estímuls des del moviment, l’anàlisi dels diferents escenaris en què es produeix i les diferents maneres.