LA MUNTANYA TÉ OLOR D'ESTIU
El Montserrat i el Bages acullen moltes espècies de plantes aromàtiques i medicinals, que s'han emprat
tradicionalment per a l'elaboració de remeis naturals i licors.
Aquestes pràctiques aprofundeixen els seus orígens fins a almenys l'edat mitjana, en el treball dels monestirs i de les remeieres locals que utilitzaven plantes de l'entorn, com el romaní, la farigola o el marrubí, per elaborar olis essencials, ungüents i xarops naturals.
Amb aquesta acció i instal·lació que es vol compartir amb les participants, es parteix d'aquests coneixements
comunitaris per oferir una experiència sensorial i estètica immersiva, vinculada a la tradició remeiera situada en el territori.
Acabat el passeig es compartirà una infusió, i es posaran a macerar en oli algunes plantes locals.
La granja-assecador mòbil de plantes s'instal·larà mirant a la muntanya, perquè les plantes s'assequin i els
preparats de plantes puguin realitzar el procés de sol i serena per a la seva maceració.
ACTIVITAT FAMILIAR
En aquesta activitat, o acció col·lectiva, per a l'obra La muntanya té olor d'estiu, realitzarem un passeig de reconeixement i recol·lecció de plantes, i compartirem el nostre olfateig botànic i els nostres pensaments i desitjos per al territori i les plantes que l'habiten.
Amb aquests elements, activarem la instal·lació artística.
Edat mínima: 8 anys
Durada: 1 hora
Aconsellat: portar gorra, aigua, crema solar i repel·lent d'insectes
Pla de la Mina. Ubicació 9. (Consultar el mapa d'ubicacions)
Marco Ranieri és artista artivista, mediador artístic i investigador independent.
Centra la seva recerca i indagació artística en la relació, la fricció i la intersecció entre art, natura i ecologia, des del pensament i la mirada lateral de la neurodivergència.
Com a artista, focalitza el seu treball en la transformació de l’experiència del territori en art. En el diàleg i l’esdevenir recíproc amb els llocs que habitem, els seus materials, agents, habitants, energies climàtiques, tel·lúriques i creadores. Estableix aliances amb espècies companyes i agents col·laboradors com ara insectes, ocells, plantes, ferments, líquens i comunitats bacterianes.
Com a artista artivista, el seu treball consisteix a crear contextos i espais efímers de diàleg i socialització que possibilitin relacions i vincles empàtics a través de situacions col·laboratives i participatives, recuperant i recontextualitzant, en el marc del procés de transició ecosocial, coneixements i habilitats tradicionals i subalternes.
Crea i gestiona projectes de mediació artística que proposen solucions participatives a problemàtiques
socioambientals locals, vinculats a les ruralitats i les rururbanitats, així com projectes d’art i educació ambiental adreçats a les escoles. També participa en diversos projectes i grups de recerca sobre la intersecció entre art i ciència, especialment en relació amb l’alimentació sostenible, els usos del sòl.