Vicenç Altaió

Vicenç Altaió (Santa Perpètua de Mogoda, Barcelona, 1954), poeta, assagista, traductor de teatre, crític d’art, articulista d’opinió, agitador cultural i traficant d’idees.

Va ser director del centre KRTU (Cultura, Recerca, Tecnologia, Universals) del 1990 fins el 2008 i del 2009 fins el 2013 ho va ser de l’Arts Santa Mònica (Arts, Ciència, Pensament i Comunicació). Actualment és el president de la Fundació Joan Brossa.

Ha estat comissari de nombroses exposicions de tema artístic, literari i científic, així com de l’Any Miró, de l’Any Pla i de l’Any Dalí.

A l’aguait de les oscil·lacions estètiques de les lletres i les arts i de les aportacions del pensament crític i científic, ha anat construint una obra ben personal, a més d’endegar diversos projectes multidisciplinars entre els quals destaquen les revistes Tarotdequinze, Èczema, Àrtics i Cave Canis. Al llibre i exposició Vicenç Altaió, els ulls fèrtils. Llibres amb artistes i un traficant d’idees es recullen 27 llibres d’artista (2019).

Entre els seus llibres, destaca, a més de la poesia, recollida a Massa fosca (Poesia 1978-2004) i continuada a Santa Follia de Ser Càntic (2005) i Radicals lliures (2017), la sèrie Tràfic d’idees -una autobiografia intel·lectual sense subjecte, de gènere híbrid, transversal, ocupada per escrits sobre artistes i la renovació en art com a moral-, dins la qual han aparegut 12 llibres entre els quals L’escriptura sense llançadora (1997), La Desconeguda (1997), La dificultat (1999), Desglossari d’un avantguardista (2000), Els germans (2002), El cervell i les venes (2005), La consola de Cadaqués (2007), Un sereno en el cementiri de l’art (2011), Un traficant d’idees a les fronteres de l’art (2013), Tardes de diumenge (2022) i Enllaços amb l’avantguarda. De J. V. Foix a Albert Serra (2024).

 Amb Josep M. Sala-Valldaura, Les darreres tendències de la poesia catalana (1980) i Mig segle de poesia catalana. Del Maig del 68 al 2018 (2018).

Va fer el paper de Casanova en el film Història de la meva mort, d’Albert Serra, Premi Pardo d’oro del Festival del film Locarno. També, com a Le Brun, es trobà amb Jean-Pierre Léaud a La mort de Louis XIV, d’Albert Serra. La seva llar és objecte del film Biblioteca de pedra seca, de Joan Vall Karsunke.

En investigació cultural ha publicat Miró i els poetes catalans (2016) i El radar americà. Arquitectura, art, comunicació visual i Gerra Freda (2024).

El primer volum de les memòries porta per títol El somni de la subversió. Memòries d’un traficant d’idees (2025).