Nuria Vil

Resitadora, performer i correctora editorial. Nascuda a Sant Andreu de Comesaña ( Vigo ). El seu treball artístic, eminentment oral, se centra a portar la poesia més enllà del registre escrit; hibrida formes d'art experimental amb un fort discurs marcat pel fet social des de l'antiracisme, el transfeminisme i altres lluites interseccionals. Simún (Ed. Chan da Pólvora, 2021) és el seu primer i únic poemari individual publicat. El 2024 estrena Delincuente, un curtmetratge basat en el seu poema homònim i inèdit sobre la història obrera de la ciutat de Vigo. En els darrers anys han vist la llum les performances Declaro deserto (2024, instal·lació, saxo tenor i veu), Abride sinal (work in progress, instal·lació sonora, collage, super-8), Aura (audiovisual en viu amb Iria Silvosa i MorlitaM); ha format part dels espectacles Indóciles (2024, amb Vero Rilo i Mónica de Nut), Por Xela (amb A Banda da Loba), Dúas gamberras e un micro (amb Vanessa Glemsel)... La seva obra apareix en les antologies col·lectives: Insubmisión ambigua (Xerais, 2025). Xerais, 2024), Pictura Fulgens, Ed. Pólvora, 2022), Poesía Galega Novísima (Ed. Urutau, 2020), Trobeir*s do século XXI (Ed. Chan da Pólvora, 2019), Dentes para a mazá (Ed. Chan da Pólvora, 2018).