Tots els noms propis que han compartit amb nosaltres coneixements i experiències.

Professora agregada a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Dos són els principals temes de la seva recerca a Ètica: la qüestió dels fonaments (des d'una perspectiva deontològica, kantiana i dialògica) i l'ètica aplicada (la bioètica els serveis socials i la intel·ligència artificial). Presideix el Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya. És vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya, del Comitè per la integritat a la recerca de Catalunya, del Comitè d’ètica assistencial i del Comitè d’ètica de la recerca amb medicaments, tots dos de l´Hospital clínic de Barcelona.

Ha publicat més de 70 articles en revistes especialitzades. Entre els seus llibres cal destacar:

Román, B, 2016: Ética de los servicios sociales, Barcelona, Herder.  

Begonya Saez Tajafuerce és professora de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de l’any 2005 és investigadora del grup Cos i textualitat, amb seu a la mateixa universitat. Centre el seu treball en les aproximacions feministes al cos en clau relacional des d’un interès epistemològic, ètic i polític, i amb especial remissió als estudis de gènere, sexualitat i queer. Alguna de les seves darreres publicacions són: Representación fronteriza de la memoria histórica de las mujeres (2011), Debats: Un corpus para el cuerpo (2013) i, també, com editora, Cuerpo, memòria y representación: Adriana Cavarero y Judith Butler en dialogo (2014)

Benedetta Tagliabue és sòcia fundadora de l’estudi Miralles Tagliabue EMT i presidenta de la Fundació Enric Miralles. És arquitecta titulada per l’Instituto Universitario de Architettura di Venecia (IUAV). Va completar els seus estudis a Nova York. L’any 1989 és va instal.lar a Barcelona. L’any 2004 va obtindre el doctorat honoris causa de la Facultat d’Arts i Ciències Socials de la Napier University ( Edimburg). En l’actualitat compatibilitza la seva tasca professional amb la docència en escoles internacionals i universitats. Va ser professora convidada l’any 2012 a la GSD Harvard University. El seu estudi ha dissenyat projectes a la Xina, Alemanya, Anglaterra i Holanda, entre altres països. Entre les seves obres estaquen el Pavelló d’Espanya a l’Exposició de Xangai (2010), el mercat de Santa Catalina a Barcelona (1007-2005), el Parlament d’Escòcia (1999-2004) i el Parc de Diagonal Mar a Barcelona (1995-2002). Ha rebut diversos premis com els International Fellowship. Atorgat pel Royal Institute of British Architects (RIBA), en l’edició de 2010, el RIBA Joncs Edward 2013 i la Creu de Sant Jordi l’any 2019. L’any 2014 es va incorporar al jurat del Premi Pizzer.

Bernardo Atxaga és el pseudònim literari de l'escriptor basc Joseba Irazu Garmendia (Gipuzkoa, 1951), llicenciat en ciències econòmiques i en filosofia. Ha treballat d'economista, professor d'euskera i en el sector editorial i de la ràdio.

Des dels anys vuitanta es dedica exclusivament a escriure i desenvolupa la seva obra en diversos gèneres; com la poesia, la literatura infantil o l'assaig. Tot i que és per la narrativa -en novel·la i en relats- pel que més ha destacat i pel que ha sigut mereixedor de nombrosos guardons; com el Premi Nacional de Narrativa i el Premi Euskadi per Obabakoak (1989), o el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2019).

Ha escrit i publicat íntegrament en euskera. Per aquest motiu, es considera un referent de l'expressivitat d'aquesta llengua, per la seva capacitat d'expressar el món interior, l'autonomia que dóna a la literatura i la narrativa impregnada de poesia amb la qual fusiona realitat i ficció. 

Les seves obres han estat traduïdes en més de trenta llengües i algunes s'han portat al teatre i cinema, com Obaba (2005), per Montxo Armendariz, Zeru Horiek (2006), per Aizpea Goenaga, o BI Anai (2011), per Imanol Rayo. També han musicat alguns dels seus poemes grups i cantautors bascos.

Llicenciat i màster en Sociologia per la Universitat de Barcelona. És soci fundador i coordinador de L’Arada Creativitat Social, una cooperativa que treballa des de la participació activa creant espais conjuntament amb el veïnat, impulsant estratègies de desenvolupament local i recuperació de la memòria, entre altres. Ha col·laborat amb l'IGOP en projectes sobre polítiques de consum i desenvolupament local.

Berta Meneses (Palència, 1945) és llicenciada en ciències químiques i teologia. És religiosa filipense i mestra zen en la línia de transmissió de Harada, Yasutani i Yamada (Zen Soto–Rinzai) Escola Sambokyodan. Treballa com a professora de matemàtiques i informàtica a l’Escola Nostra Senyora de Lourdes (Barcelona). Des del final dels anys 70 ha dut a terme un treball de recerca i d’aprofundiment de la cultura oriental, sobretot del budisme zen, i ha participat periòdicament en cursos intensius de zen a Espanya, a Europa i al Japó. Ha estat deixebla de Willigis Jäger i d’Ana M. Schlüter, mestres de l’Escola zen Sanbo-Kyodan. Va ser reconeguda mestra zen a Kamakura (Japó), l’any 1993, per Kubota Ji’un Roshi, i el 1998 per Ana M. Schlüter Kiun-An, amb el nom de Cho-Sui-An. Actualment, duu a terme un treball intens dins l’àmbit del zen mitjançant conferències, cursos de meditació i seminaris d’estudi en diversos països d’Europa, d’Amèrica i al Japó. És presidenta de l’Associació Zen Dana Paramita (Barcelona). Dins del Zendo Betania, és la mestra responsable de la zona de Catalunya i les Balears, i de les zones de l’Amèrica Central, a El Salvador, i de l’Amèrica del Sud, a l’Equador.