Tots els noms propis que han compartit amb nosaltres coneixements i experiències.

Maria del Mar Albajar és l'abadessa del monestir de Sant Benet de Montserrat des del 2015. De ben jove va començar a estudiar música i més tard va estudiar Empresarials i Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona. Ja al monestir va estudiar Ciències Religioses i va obtenir la llicenciatura de Teologia a Berkeley, Estats Units. És trainer de Focusing.

Maria Lluïsa Amorós Corbella (Reus, 1954) és una novel·lista i professora catalana. És filla del poeta Xavier Amorós Solà.

Llicenciada en Filologia Hispànica i Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, delegació de Tarragona (avui URV) és catedràtica de Llengua Catalana i Literatura, i ha exercit la docència en l'ensenyament de Secundària a l'INS Gaudí de Reus, on ha format part de col·lectiu de docents des del 1978 fins al 2016. Com a membre del PEN Català va participar en el Fòrum 2004 Paraules i Futur a Palma.

En el camp de la literatura, ha treballat sobretot la novel·la i la novel·la juvenil. Des del seu debut, l'any 1986, amb Poppis i Isolda, ha publicat disset títols en llengua catalana. Amb Aquella tardor amb Leprechaun va obtenir un Premi Vaixell de Vapor 1987.

Va néixer a La Garriga l’any1982. És cuinera d’ofici i per vocació. Ha treballat més de vint-i-cint anys en una pila de restaurants de Catalunya, Espanya i França. S’ha guanyat la vida en cuines de tot tipus i condició. Ha servit des de banquets de noces multitudinaris fins a esmorzars de luxe per comensals exclusius en domicilis privats. Ha fet arròs a la cassola per dos-cents en un fogonet de gas butà en una rave al bell mig d’un prat de vaques a les quatre de la matinada a la llum d’un frontal amb piles, i menús degustació del que en diríem llenceria fina culinària en restaurants de categoria.  

Avui viu, cuina i escriu en un poble de tres-cents habitants en plena natura a Osona. Té sempre el teclat ple d’engrunes. Ha escrit Cuina! O barbàrie (Ara Llibres, 2022) i Cremo! (Columna, 2024), dos fenòmens tant culinaris com literaris. És col·laboradora habitual d’El matí de Catalunya Ràdio, del Tot es mou a TV3 i columnista del diari El País. Ha estrenat Cuina salvatge a la plataforma de continguts digitals 3Cat i sempre la podreu trobar fent soroll a les xarxes socials. 

Marina Garcés (Barcelona, 1973) és filòsofa. Els seus llibres més recents són: Escola d'aprenents (2020), Nova il·lustració radical (2018), Ciutat princesa (2017), Fora de classe (2016) o Filosofia inacabada (2015), entre d'altres.

És professora als estudis d'Art i Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), on dirigeix el Màster de Filosofia pels reptes contemporanis.

Ha participat en diversos projectes col·lectius d'experimentació pedagògica, cultural i social, entre ells la coordinació del Programa d'Estudis Independents del MACBA i l'Aula Oberta de l'institut d'Humanitats-CCCB. Des del 2002 impulsa el col·lectiu de pensament crític Espai en Blanc, amb seu a Barcelona.

Marina Subirats i Martori (Barcelona 1943) és una sociòloga, gestora pública i política catalana. Fou directora de l'Institut de la Dona del Ministeri d'Assumptes Socials de 1993 a 1996 i va ocupar diferents càrrecs a l'Ajuntament de Barcelona durant el mandat de Joan Clos: regidora d'educació (1999-2006), presidenta del Consell de Sants Montjuïc (1999-2003), presidenta del Consell de Nou Barris (2003-2006) i cinquena tinent d'alcalde (2003-2006). Com a sociòloga és especialitzada en els camps de sociologia de l'educació i sociologia de la dona.

Neix a Getafe l’any 2003. Va començar a escriure al temps que va aprendre, més o menys, a caminar. I des d'aleshores mira el món d'una manera que fa anys que els lectors, la crítica i els autors segueixen (i festegen) atentament els seus passos. Tot en ell produeix un vertigen que fa somriure, sobretot quan penses en algú que vola tan alt i té els peus tan fermament arrelats a la terra. És, literalment, un arbre carregat de cireres. La seva darrera obra és Tiempos mágicos.