Tots els noms propis que han compartit amb nosaltres coneixements i experiències.

Marc Giró (Barcelona 1974), actualment presenta el programa de ràdio Vostè primer a RAC1 i col·labora amb l’Està Passant, presentat per en Toni Soler a TV3. També escriu al diari Ara, cada diumenge, al suplement El Giroscopi.

Nascut a Sagàs (1997) i escolaritzat a Prats de Lluçanès. Graduat a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona en Enginyeria Alimentària. Treballa actualment a Cal Rovira i Els Casals centrat sobretot en la producció i comercialització d’embotits.

Durant els anys ha format part de diferents associacions i grups socials/culturals com els Estelladors de Prats de Lluçanès, Grillats del CBL, Castellers de Berga, Blú Versions, etc.

Margarita Ballester (Barcelona, 1942) és poeta i professora d'Història. Va estudiar Filosofia i Lletres a Barcelona, i més tard viu a París i Madrid. Si ens deixessin portar pels tòpics diríem que som al davant d'una escriptora que esclata com a tal amb la maduresa, però no hi ha dubte que, tot i publicar les primeres obres a partir dels quaranta anys, la seva poesia ha anat creixent amb el pas del temps, després d'una feina crítica personal d'enorme exigència.

Així, després d'uns poemes inicials a la revista Reduccions veu la llum el seu primer llibre, L'infant i la mort (1989), premi Rosa Leveroni. La crítica catalana celebra l'aparició d'aquesta nova veu, però l'autora continuarà treballant al seu ritme fins el 1995, any en què el llibre Els ulls la converteixen en una poeta imprescindible. Deu anys més tard, el 2004, publica l'obra, Entre dues espases, que mereix el prestigiós premi Josep Maria Llompart de poesia, dins dels premis Cavall Verd que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

D'imatges potents i suggeridores, servint-se sovint de la mirada a altres arts per a dur a terme la seva obra fonamentada en la paraula, Margarita Ballester viu a l'illa de Menorca, on fa classes i continua treballant en la seva proposta poètica, d’una intensitat poc habitual als nostres temps.

És sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Mari Luz Esteban va néixer l’any 1959 en un poble del nord de Burgos, però des dels tres anys viu a Basauri (Biscaia). Mentre estudiava medicina va començar a participar en els moviment feministes i posteriorment com a metgessa de planificació familiar. Des de aleshores ha estat implicada en diferents iniciatives del moviment feminista. Fer una tesis doctoral en el cap de la salut i el gènere li va fer donar el salt a l’antropologia social. Ja fa vint-i-cinc anys que és professora di investigadora en la Universitat del País Basc (UPV/EHU). Ha publica molts assajos en el camp de la salut, el cos, les emocions, l’amor i el feminisme. El més coneguts són dos: Antropologia del cuerpo. Género, itinerarios corporales, identidad y cambio (2004) i Crítica del pensamiento amoroso (2011), ambdós publicats per Edicions Bellaterra. Ha escrit tres llibres de poesia: Amaren heriotzak libreago ninduen (Pamiela, 2013) (La mort de la mare em va fer més lliure; Pol·len, 2020); i Haragizko erreformak (Reformas canales) (Pamiela, 2023).

Nascuda a Estopanyà (Osca). Ha viscut sempre al barri de la Bordeta de Lleida. És llicenciada en Filologia Romànica. La ràdio i la televisió, des de l'any 1986 quan es va posar per primera vegada davant d'una càmera, formen part de la seva vida.

Fou locutora de diversos programes a diversos programes de Ràdio Terraferma de la Cadena 13 des del 1983. Des del 1986 treballa a Televisió de Catalunya, on va començar sent presentadora de continuïtat i on ha estat presentadora i conductora al concurs del Filiprim Migdia, la transmissió de Cavalcades de Reis, les Festes de la Mercè, les campanades de Caps d'Any, l'espai De Vacances, el Mag Magazine, Com a casa, Bon dia Catalunya, L'hora de Mari Pau Huguet, En directe Mari Pau, Bojos pel ball, Crònica d'avui , Connexions, Dies de tele, Zona de ball, En directe  i TVist. Com a actriu ha participat en sèries com Nissaga de poder, El cor de la ciutat, Plats bruts, Lo Cartanyà, Polònia. En el teatre ha fet de narradora a l'obra Oliver Twist de Coco Comin. A Catalunya Ràdio va fer el programa Cafè amb gel. Ha publicat el llibre Anem a ballar?

Des del 2010 treballa al servei del Defensor de l'Audiència de Televisió de Catalunya.

Maria Callís és poeta i professora associada a la Universidad de Barcelona, on imparteix classes de Filologia catalana. Va debutar en el mundo literari amb el poemari Jonàs (Galerada, 2004), amb el que va guanyar el premi Amadeu Oller de textos de poetes joves. Anys més tard va publicar La matinada clara (Accent, 2009), obra que té el mateix títol que el poema de Joan Salvat-Papasseit i que compta amb les il·lustracions de Maria Alcaraz i Frasquet. Al 2011 va participar en l'obra col·lectiva Ningú no ens representa. Poetes emprenyats (Editorial Setzevents, 2011), que va sorgir del moviment 15M a Barcelona. El seu llibre La ciutat cansada (Proa, 2017) és un poema en prosa amb el qual va guanyar el premi Carles Riba 2016. Diferents grups i cantants catalans han posat música a alguns dels seus poemes; com per exemple, Manel, Sílvia Pérez Cruz, Bikimel i Miss Carrussell amb Clara Peya & Judit Neddermann.

Ha participat en numerosos recitals llegint poemes seus i d'altres autors. Forma part de l'Associació Cultural, que promou l'activisme musical The Indian Runners i de les formacions El pèsol feréstec i Vladivostok.