Tots els noms propis que han compartit amb nosaltres coneixements i experiències.

Judith Colell i Pallarès

Judith Colell i Pallarès  és una directora, guionista i productora de cinema catalana. És presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català.

Va llicenciar-se en Història de l'Art a la Universitat de Barcelona i posteriorment la Universitat de Nova York va atorgar-li el Certificate in Film.

El 1991 debutà com a directora i guionista en el curtmetratge Clara Foc. L'any 1996 el seu curtmetratge Escrit a la pell va estar nominat al Premi Goya com a millor curtmetratge de ficció. El 1996 participà en la pel·lícula col·lectiva El domini dels sentits, en què cada episodi està basat en un dels cinc sentits; Colell dirigí i fou coautora de l'episodi «La vista». Ja en solitari, dirigí Dones (2000), el seu primer llargmetratge, basat en el llibre del mateix títol de Isabel-Clara Simó. El 2004 va fer la seva incursió en el món del teatre, quan va dirigir l'obra Amor matern, un text d'August Strindberg.  El 2006 va dirigir 53 dies d'hivern. El 2010 va codirigir amb Jordi Cadena la pel·lícula Elisa K, basada en la novel·la Elisa Kiseljak de Lolita Bosch. Aquest film va obtenir el Premi Especial del Jurat al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià de 2010 i el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya.

Entre 2011 i 2015 va ser vicepresidenta de l'Acadèmia del Cinema Espanyol. Ha treballat com a professora a la Universitat Pompeu Fabra, a la Universitat de Girona, al Taller de guionistes i a l'Institut Sant Ignasi de Sarrià. Des de 2017 és la directora del Grau de Comunicació audiovisual de la Universitat Ramon Llull,[3] i des de juny de 2021 és presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català.

 

 

 

east
Lacol Arquitectura

Lacol Arquitectura és una cooperativa d’arquitectes establerta el 2009 al barri de Sants de Barcelona.

Des de Lacol treballen per generar infraestructures comunitàries per a la sostenibilitat de la vida, com a eina clau per a la transició ecosocial, mitjançant l’arquitectura, el cooperativisme i la participació. Treballen amb l'arquitectura per a la transformació social, com una eina per a intervenir l'entorn proper de manera crítica. Sempre en paral·lel a la societat, actuant de manera justa i solidària començant per un sistema de treball horitzontal.

Creuen que la manera de transformar les ciutats és a partir de la participació activa de la gent que les habita i de l’acció propositiva. Treballen sobre els interessos relacionats amb la qualitat de vida de totes les persones que habiten les ciutats. L'aportació de l'arquitecte es fa en el si del moviment urbà, com una peça més d'aquest moviment, ajudant a traduir inquietuds ciutadanes i plasmar-les sobre el paper, aportant criteris per a la definició d’objectius i d’estratègies, així com eines per definir i comunicar idees a través del dibuix, la representació gràfica, etc.

En els darrers anys Lacol s'ha especialitzat en el camp de l'habitatge cooperatiu del qual n’és avui en dia un dels principals referents al nostre país, on destaca el projecte de la Cooperativa d'habitatges La Borda (Premi Emergent Mies Van Der Rohe 2022). Actualment està desenvolupant diversos projectes d'habitatge cooperatiu, un d'ells a la ciutat de Manresa (Cooperativa d'habitatges La Raval).

east
west 24 de 47 east