Tots els noms propis que han compartit amb nosaltres coneixements i experiències.

Jordi Basté (Barcelona, 1965) és el director i presentador d'El món a RAC1, el programa líder de la ràdio en català. Va treballar vint-i-dos anys a Catalunya Ràdio, on va col·laborar en les retransmissions de futbol de Joaquim M. Puyal i s'encarregava de les retransmissions de partits de bàsquet. També hi va presentar La jornada les tardes dels diumenges i el programa esportiu nocturn No ho diguis a ningú.

L'any 2004 va fitxar per RAC1, on, a banda de ser cap d'Esports, va presentar el programa esportiu nocturn Tu diràs. A principis de 2007 va substituir Xavier Bosch al magazín matinal El món a RAC1 i actualment els diumenges i dilluns col·labora a La Vanguardia.

En televisió ha presentat, entre d’altres, el programes Gol a gol, No pot ser o Nexes a TV3 i, actualment, Pla seqüència a La2 Cat.

Ha guanyat diversos premis en reconeixement de la seva feina a la ràdio, entre els quals destaquen tres Ondas, un Protagonistas, un Òmnium de Comunicació, el premi Rei d'Espanya de Periodisme, el premi Nacional de Ràdio 2010 i quatre premis Ràdio Associació. Ha publicat L'esport als matins de Catalunya Ràdio (La Magrana, 1997), El Barça del canvi. Una cronologia personal (L'esfera dels llibres, 2007), Crisi, mentides i grans oportunitats (Columna, 2009), En efectiu o amb targeta (Columna, 2010), Sapigueu que... (Columna, 2011), Els meus cafès amb gent interessant (Libros de Vanguardia, 2019), No pot ser (Rosa dels Vents,2019), Sol com un mussol (Ara llibres, 2020), Els Catarres X (Rosa dels Vents, 2021), El noi amb una maleta i un somni (Rosa dels Vents, 2025) i les novel·les Un home cau (Rosa dels Vents, 2017), Els coloms de la Boqueria (Rosa dels Vents, 2019) i Ningú sabrà qui ets (Rosa dels Vents, 2022) amb Marc Artigau.

Jordi Borràs és il·lustrador de formació i fotoperiodista autodidacta per vocació. En l’àmbit del fotoperiodisme s'especialitza en temes socials, amb interès especial pels moviments nacionals i d'ultradreta que actuen a Catalunya i arreu d’Europa. Actualment treballa com a reporter gràfic freelance en mitjans com El Món, La Mira (cap de fotografia) o la revista basca Argia, entre d’altres. L’any 2018 va publicar amb Ara Llibres, Dies que duraran anys, el segon llibre de no ficció en català més venut d’aquell any, traduït al castellà i a l’anglès i premiat pel Gremi d’Arts Gràfiques de Catalunya que reconeix el millor llibre imprès de l’any.

Jordi Estrada és llicenciat en Filologia Catalana i Italiana, col·labora periòdicament al diari Regió7 i és redactor de la revista El Pou de la gallina. Ha traduït diverses obres de l'italià i és autor de les novel·les Rius paral·lels (2010) i Lilinne i les bombolles de sabó (2022). També ha participat en els reculls De tot cor (2012) i Tot és possible (2014), del col·lectiu Narradors Centrals, així com en les obres Que Déu ens agafi confessats (2018) i Dies de rosers i vi (2021), del col·lectiu Lola Palau.

Neix a Sedó (Segarra) l’any 1965. Doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Màster en Història Comparada, Política i Social per la UAB. Historiador adscrit al Centre d’Història Contemporània de Catalunya, on ha coordinat durant gairebé trenta anys l’estudi sobre el Cost humà de la Guerra Civil a Catalunya. Des de 2019 és assessor científic del Memorial Democràtic pel projecte Cost humà de la Guerra Civil. Professor d’ESO a l’Escola Pia de Terrassa.

Com a historiador, ha centrat els seus estudis en el període de la Guerra Civil de 1936-1939 i de l’exili provocat per aquest conflicte, molt especialment en el terreny de les pèrdues humanes, i en menor importància en el món concentracionari republicà a partir dels exemples dels camps de treball núm. 3 i núm. 4 dels Omells de Na Gaia i de Concabella respectivament, els bombardejos damunt de la Segarra. En el terreny de la memòria, ha promogut la dignificació de la fossa comuna del cementiri de Cervera i un itinerari senyalitzat per espais de memòria de la Guerra Civil a la Segarra. Al costat d’aquests estudis i treballs, cal remarcar la seva aportació, com a comissari, a l’exposició “Josep Benet, en la desfeta i redreç”, la seva participació en l’elaboració dels inventaris del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de Sanaüja, Torà, Ivorra, Torrefeta i Florejacs, i Guissona, publicats per la Fundació Jordi Cases i Llebot, així com en obres centrades en l’estudi del catalanisme, la història del món contemporani, l’Escola Pia de Terrassa, o els espais de memòria de la Línia L-2 a la Segarra.

Ha sigut president de la Fundació Jordi Cases i Llebot entre 1997 i 2013, vocal del Centre Municipal de Cultura de Cervera, membre del Fòrum l’Espitllera, Centre d’Estudis Segarrencs, i Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrancs. Des de 1994 dirigeix el projecte d’Inventari del patrimoni de la Segarra, i membre del consell de redacció de l’Anuari Sikarra des de 2019.

És filòsof de la ciència i escriptor. Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona amb la tesi El pensament de Raimon Panikkar: Una filosofia de la interdependència (Institut d’Estudis Catalans, 2007). Del 1998 al 2003 fou professor i coordinador de l’Àrea de Filosofia del Masters in Holistic Science del Schumacher College a Dartington (Universitat de Plymouth, Anglaterra). Ha sigut professor invitat o ponent en diverses universitats d’Europa i Amèrica.

Entre els seus llibres destaquen Tècnica i totalitarisme (2022) Pandèmia i postveritat (Fragmenta, 2021), Àngels i robots (Viena, 2017; en castellà, ampliat i amb el títol Ángeles o robots, a Fragmenta, 2018), Intel·ligència vital (Kairós, 2016), La nova realitat (Kairós, 2013) i Bona crisi (Ara Llibres, 2009). Va ser un dels entrevistats per Laia de Ahumada al llibre Espirituals sense religió (Fragmenta, 2015). Va ser coordinador de la revista Integral (1989-1992) i dels tres primers volums de l’edició catalana de l’Opera Omnia Raimon Panikkar. Ha participat a l’obra col·lectiva Panikkar avui (Fragmenta, 2022) i ha editat una recopilació dels textos de Panikkar sobre Ecosofia (Fragmenta, 2021).

Ha obtingut el Premi de Filosofia de l’Institut d’Estudis Catalans (1999), el Premi d’Assaig de Resurgence i de la Scientific and Medical Network (2006) i el Premi d’Assaig Joan Maragall (2016). Mai no ha tingut un compte en xarxes socials.

Jordi Robirosa i Dejean és un periodista i locutor esportiu que treballà a Televisió de Catalunya durant 40 anys. Ha retransmès fins a 35 esports diferents tot i que s'especialitzà en bàsquet. Ha realitzat més de 3.000 retransmissions de partits.