Tots els noms propis que han compartit amb nosaltres coneixements i experiències.

Jordi Oliva Llorenç

Neix a Sedó (Segarra) l’any 1965. Doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Màster en Història Comparada, Política i Social per la UAB. Historiador adscrit al Centre d’Història Contemporània de Catalunya, on ha coordinat durant gairebé trenta anys l’estudi sobre el Cost humà de la Guerra Civil a Catalunya. Des de 2019 és assessor científic del Memorial Democràtic pel projecte Cost humà de la Guerra Civil. Professor d’ESO a l’Escola Pia de Terrassa.

Com a historiador, ha centrat els seus estudis en el període de la Guerra Civil de 1936-1939 i de l’exili provocat per aquest conflicte, molt especialment en el terreny de les pèrdues humanes, i en menor importància en el món concentracionari republicà a partir dels exemples dels camps de treball núm. 3 i núm. 4 dels Omells de Na Gaia i de Concabella respectivament, els bombardejos damunt de la Segarra. En el terreny de la memòria, ha promogut la dignificació de la fossa comuna del cementiri de Cervera i un itinerari senyalitzat per espais de memòria de la Guerra Civil a la Segarra. Al costat d’aquests estudis i treballs, cal remarcar la seva aportació, com a comissari, a l’exposició “Josep Benet, en la desfeta i redreç”, la seva participació en l’elaboració dels inventaris del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de Sanaüja, Torà, Ivorra, Torrefeta i Florejacs, i Guissona, publicats per la Fundació Jordi Cases i Llebot, així com en obres centrades en l’estudi del catalanisme, la història del món contemporani, l’Escola Pia de Terrassa, o els espais de memòria de la Línia L-2 a la Segarra.

Ha sigut president de la Fundació Jordi Cases i Llebot entre 1997 i 2013, vocal del Centre Municipal de Cultura de Cervera, membre del Fòrum l’Espitllera, Centre d’Estudis Segarrencs, i Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrancs. Des de 1994 dirigeix el projecte d’Inventari del patrimoni de la Segarra, i membre del consell de redacció de l’Anuari Sikarra des de 2019.

east
Jordi Pigem

És filòsof de la ciència i escriptor. Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona amb la tesi El pensament de Raimon Panikkar: Una filosofia de la interdependència (Institut d’Estudis Catalans, 2007). Del 1998 al 2003 fou professor i coordinador de l’Àrea de Filosofia del Masters in Holistic Science del Schumacher College a Dartington (Universitat de Plymouth, Anglaterra). Ha sigut professor invitat o ponent en diverses universitats d’Europa i Amèrica.

Entre els seus llibres destaquen Tècnica i totalitarisme (2022) Pandèmia i postveritat (Fragmenta, 2021), Àngels i robots (Viena, 2017; en castellà, ampliat i amb el títol Ángeles o robots, a Fragmenta, 2018), Intel·ligència vital (Kairós, 2016), La nova realitat (Kairós, 2013) i Bona crisi (Ara Llibres, 2009). Va ser un dels entrevistats per Laia de Ahumada al llibre Espirituals sense religió (Fragmenta, 2015)Va ser coordinador de la revista Integral (1989-1992) i dels tres primers volums de l’edició catalana de l’Opera Omnia Raimon Panikkar. Ha participat a l’obra col·lectiva Panikkar avui (Fragmenta, 2022) i ha editat una recopilació dels textos de Panikkar sobre Ecosofia (Fragmenta, 2021).

Ha obtingut el Premi de Filosofia de l’Institut d’Estudis Catalans (1999), el Premi d’Assaig de Resurgence i de la Scientific and Medical Network (2006) i el Premi d’Assaig Joan Maragall (2016). Mai no ha tingut un compte en xarxes socials.

 

 

 

east
Jordi Rubirosa i Dejean

Va néixer a Barcelona l’any 1958, és un periodista i locutor esportiu que treballà a Televisió de Catalunya durant 40 anys. Ha retransmès fins a 35 esports diferents tot i que s'especialitzà en bàsquet. Ha realitzat més de 3.000 retransmissions de partits.

 

Mentre estudiava Periodisme, Història Antiga i Arqueologia, col·laborà al diari La Hoja del Lunes. Quan aquest va desaparèixer, treballà al Dicen... fins que aquest també tancà. El 1985 entrà a treballar a la Televisió de Catalunya (TVC) i des d'aleshores és la veu del bàsquet de la cadena. Va començar fent un petit seguiment de l'NBA al programa Tot l'esport. El novembre de 1989 va anar per primera vegada a realitzar reportatges de bàsquet als Estats Units d'Amèrica. Va conduir el programa Basquetmania, dirigí el programa NBA.cat (antigament, NBA Total) i feu transmissions dels partits de l'ACB, del bàsquet femení i de l'Eurolliga de bàsquet juntament amb Nacho Solozábal.

 

El 2009 va publicar el llibre A prop de les estrelles de l'NBA a Sant Cugat del Vallès, on resideix actualment, en el qual explica les experiències que ha viscut durant les dècades en què ha cobert l'NBA per a TVC. Dos anys més tard, va publicar Basquetmania, on relata les seves vivències en el bàsquet català i europeu. L'any 2017 va publicar el quart llibre, conjuntament amb Manuel Moreno, Dream Team. El equipo que cambió la historia, que detalla la creació i trajectòria del millor equip de bàsquet del moment.

 

El novembre de 2023 fou designat membre del consell assessor de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals pel Parlament de Catalunya, a proposta de la CUP.

 

east
west 21 de 46 east