Heus aquí una parella feliçment estranya. Una parella que reivindica, de fet, l’estranyesa, perquè allò que és estrany ens mou, ens obliga a mirar diferent, a llegir des d’un altre lloc. I el moviment és, en aquest sentit, sempre valuós.
Albert Serra ha construït una de les filmografies més singulars del cinema contemporani, sempre a contracorrent de les convencions narratives, explorant els límits de la representació, el temps i la mirada. Les seves pel·lícules, celebrades als principals festivals internacionals, han convertit la radicalitat estètica en una forma de pensament.
Vicenç Altaió, per la seva banda, fa dècades que transita entre la poesia, l’assaig, el comissariat i l'acció cultural. Ha estat una figura clau per entendre les relacions entre art, literatura i pensament, i ha contribuït a traçar ponts constants entre disciplines, generacions i llenguatges.
Junts comparteixen una conversa sobre la creació i la dissidència, sobre la necessitat de preservar espais d'incomoditat en un temps que tendeix a l'homogeneïtzació, i sobre la força de les aliances improbables.
