LA HISTÒRIA DE LA CIUTAT A TRAVÉS DELS ADHESIUS (1975-2025)

Manresa parlant

En una cruïlla de carrers molt a prop de la plaça Navona de Roma, una antiga escultura coneguda amb el nom de Pasquí va rebre, a partir de la primera meitat del segle XVI, el sobrenom d’Estàtua Parlant.

El motiu? La població hi va començar a fixar escrits anònims, sovint crítics, burlescos o directament insultants contra el papa, el poder i les autoritats. D’aquí neix el pasquí: un paper amb reflexions o sàtires enganxat a l’espai públic perquè les estàtues —i, més endavant, les parets— “parlin” des de l’anonimat, però amb una clara vocació col·lectiva de donar veu als qui no en tenen.

Amb el pas dels segles, el pasquí s’estén arreu del món i ocupa murs, façanes i espais urbans diversos.

Organitzacions de tota mena se n’apropien per impulsar campanyes polítiques o publicitàries, buscant visibilitat al carrer i suport popular.

No és fins a la segona meitat del segle XX que el pasquí artesanal evoluciona cap al paper serigrafiat amb superfície autoadhesiva. A partir dels anys seixanta, la producció massiva i a baix cost en facilita la popularització i permet que col·lectius minoritaris tornin a ocupar l’espai públic amb missatges propis. Entre els anys setanta i noranta arriba la gran època de l’adhesiu o enganxina, sovint amb continguts reivindicatius que omplen carrers i places.

A Manresa i al conjunt del Bages, aquest procés coincideix amb la fi de la dictadura franquista i la lluita per les llibertats polítiques, socials i nacionals. Són temps d’adhesius encara clandestins, enganxats d’amagat i sota l’amenaça de la repressió. Amb l’arribada de la democràcia, l’adhesiu deixa de ser perseguit, guanya presència i esdevé una eina habitual tant de campanyes electorals com de difusió de nous mitjans, entitats i empreses. Malgrat tot, l’adhesiu no abandona mai l’herència del pasquí: continua sent una arma crítica, satírica i reivindicativa al servei dels sense veu, tant en la trama urbana dels set turons de Roma com en la de Manresa, des de llavors fins als nostres dies. Encara avui, ens parlen des de parets, fanals, papereres o portes de lavabos públics.

Una història de Manresa en 250 adhesius i 20 àmbits

La Manresa Parlant de l’últim mig segle es pot descobrir en aquesta exposició, estructurada en 20 àmbits diferents en què la ciutat i la seva gent s’han volgut expressar. En conjunt, 250 adhesius per fer memòria i conèixer una altra història de Manresa.

• Antimiliatarisme. Cultura de pau i solidaritat
• Antiracisme i drets humans
• Antirepressiu
• Associacionisme
• Cultura i festes populars
• Ecologisme
• Feminisme
• Fires i esdeveniments
• Independentisme
• Institucionals
• Laboral
• Lluites socials
• Moviment veïnal i patrimoni
• Moviments juvenils
• Música i oci nocturn
• Eleccions municipals
• Esports
• Mitjans de comunicació
• Educació
• Llengua

La relació entre Manresa i els adhesius no s’acaba pas aquí. Igual que passarà arreu, aquest element de difusió i agitació social seguirà omplint fanals, bancs, papereres, portes de lavabos i marquesines d’autobús de missatges, lemes, campanyes i reflexions. I sí, l’actual univers infinit de possibiliats que les xarxes ens ofereixen per difondre idees deixen en un segon terme els protagonistes d’aquesta exposició.

És per això que cal reivindicar-los perquè no caiguin en l’oblit i perquè, encara que no ens ho sembli, també seran ells, els adhesius, els que ens ajudaran a escriure la història de la Manresa del 2076.

En aquest sentit, Manresa Enganxa va una mica d’això. De posar en valor com una colla de papers encolats són perfectament vàlids i capaços d’explicar i il·lustrar la memòria col·lectiva dels que fa cinquanta anys ja vivien a la capital del Bages.

Els impulors de l’exposició hem intentat ser el màxim de curosos i rigorosos en la selecció amb la voluntat que fos representativa tant de totes les dècades com de la diversitat social i política. Som conscients que en qualsevol tria sempre hi poden faltar exemplars significatius, com també tenim claríssim que existeixen molts adhesius als quals no hem pogut accedir, ja sigui perquè no s’han conservat o perquè no ens han arribat.

És per aquest motiu que fem una crida a la ciutadania a mantenir viva l’exposició. Si algú conserva adhesius relacionats amb la ciutat de Manresa, li agrairem que es posi en contacte amb nosaltres a través de l’adreça electrònica manresaenganxa@gmail.com. Perquè la memòria de la ciutat es pot seguir escrivint. I, el més important: pot seguir enganxant i servint per a les generacions que venen.

Manresa, març de 2026.

Manresa Enganxa,

Una iniciativa de Marc Rodríguez Juanola amb el suport imprescindible de Júlia Badrenas Gorchs, Genís Frontera Vila, Marta Torra Oliveres i Aina Font Torra.

Agraïments:

Associació Memòria i Història de Manresa, Centre Cultural el Casino, Joaquim Aloy Bosch, Roser Comas Closas, Francesc Dalmau Cabanes, Xavier Domènech Sala, Felip González Martín, Nasi Perramon Carrió, Jaume Puig Ibáñez, Salvador Redó Martí, Francesc Xavier Navarro Mateo, Josep Maria Oliva Muxí. I a tothom qui ha aportat adhesius per fer possible aquesta exposició.

ACTIVITAT COMPLEMENTÀRIA

Dissabte 18 d’abril a les 19 h

Visita comentada a l’exposició

A càrrec de Marc Rodríguez Juanola, col·leccionista d’adhesius i impulsor de MANRESA ENGANXA, i Genís Frontera Vila, historiador i membre de MANRESA ENGANXA.

Visita amb interpretació de llengua de signes catalana