Incerteses, destins i casualitats en la Col·lecció MACBA

Presentació de l’exposició

«I, DE SOBTE, L'ATZAR. Incerteses, destins i casualitats en la Col·lecció MACBA» és una exposició itinerant organitzada pel Programa d’Arts Visuals de l’Àrea de Cultura la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració del MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona i els municipis que l’acullen.

El Programa d’Arts Visuals de la Diputació de Barcelona dona suport a les polítiques locals d’art contemporani de la província, amb la missió de promoure la connexió entre la ciutadania i l’art, facilitar-ne l’accés, i contribuir a la crítica, el gaudi, la llibertat, la generació d’idees, la creativitat, l’educació, el coneixement, la salut i el benestar.

El MACBA té per missió fer viure l’art contemporani i, amb una especial atenció, l’art contemporani català. Mitjançant la recerca, la generació de coneixement i la difusió, vol provocar el gaudi i l’interès per l’art i la cultura contemporània, amb una voluntat d’incidir en la transformació de les persones i la societat. El MACBA vol participar en la construcció d’una societat més lliure i amb esperit crític.

Amb «I, de sobte, l'atzar», volem compartir i explorar aquests objectius amb els ajuntaments, els artistes, educadors i altres professionals que participen en la itinerància d’aquesta exposició i, sobretot, amb els seus visitants.

Comissariada per Claudia Elies, i amb obres dels artistes Joan Brossa, Luz Broto, Joana Cera, Joan Jonas, Teresa Margolles, Martin Llavaneras, Fina Miralles, Joan Ponç, Sergio Prego, Enrique Ramírez, Allan Sekula i Oriol Vilanova, «I, DE SOBTE, L'ATZAR. Incerteses, destins i casualitats en la Col·lecció MACBA» proposa una mirada al concepte d’atzar des de diferents perspectives, llocs o accepcions.

Aquesta mostra s’inscriu en la línia d’exposicions dels darrers anys del nostre Programa d’Arts Visuals, que convida diferents comissaris a explorar temes prou atractius, rellevants i polièdrics ―com el malentès, l’entusiasme o les mans― perquè puguin interpel·lar i enriquir tots els visitants.
Com totes les exposicions del Programa d’Arts Visuals de la Diputació de Barcelona, «I, de sobte, l'atzar» ofereix recursos i serveis per als visitants, que inclouen recursos i serveis d’accessibilitat.

I, com a novetat, presentem un projecte de creació participativa a càrrec Pep Vidal i A Bao A Qu destinat a col·lectius locals, amb la voluntat d’afavorir que totes les persones, independentment de la seva realitat social o cultural, puguin participar de la cultura. També amb la voluntat que les sales municipals d’exposicions siguin espais per a la vida comunitària en relació a l’experimentació, la innovació i la creació artístiques, d’una banda, i espais per al desenvolupament personal i social dels ciutadans, de l’altra.

Presentació de l’exposició a càrrec de la comissària, Claudia Elies

Az-zahr era un joc de daus popular a al-Àndalus i a altres regions islàmiques de l’edat mitjana. Sembla ser que el seu nom, que significa la flor en àrab, feia referència a la flor de tarongina que hi havia dibuixada en una de les cares dels daus. El joc consistia en tirar els daus i veure si sortia la cara marcada amb az-zahr. Així doncs, aquest seria l’origen etimològic de la paraula atzar.

Partint d’una noció tan complexa com és l’atzar, aquesta exposició es planteja transitar per tot allò que atribuïm a la casualitat, al destí o a la incertesa, tot allò que sembla fruit de la contingència. Sovint atribuïm a l’atzar allò fortuït, allò que ens passa per accident o que no depèn de nosaltres. Si bé sembla que només afecta a una petita part de les nostres decisions de cada dia; paradoxalment, a la vida, el més probable és allò que no podem preveure. L’exposició «I, DE SOBTE, L’ATZAR. Incerteses, destins i casualitats en la Col·lecció MACBA» proposa una mirada sobre el concepte d’atzar des de diferents perspectives, llocs o accepcions. Es planteja des de la irrupció d’un fet abrupte, incontrolable, inesperat. Com un fet que se’ns escapa i que ens és aliè.

Totes les peces que conformen l’exposició provenen de la Col·lecció del Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Els biaixos, les visions i els punts de vista que es despleguen aquí venen determinats pels diferents moments històrics que han travessat aquesta col·lecció al llarg dels seus trenta anys d’adquisicions. Aquesta selecció no només ha determinat els artistes i les peces escollides, sinó que també ha donat peu a travar les tres accepcions associades al concepte plantejat: la incertesa, el destí i la casualitat. Partint de l’arrel comuna, l’atzar, aquest joc de llençar els daus en el seu sentit més etimològic, les peces que es despleguen a l’exposició ens obren a una aproximació que pretén indagar i estendre’s a aquestes tres nocions vinculades a l’atzar. S’hi acosten des d’un discurs no lineal on tots els conceptes es van hibridant, trepitjant i contaminant d’una manera gairebé simultània. No hi trobareu un inici ni un final, ni tampoc un recorregut determinat propi. Totes les peces i els conceptes comparteixen aquest principi comú, de la mateixa manera que també comparteixen alguns dels matisos que les allunyen.

La incertesa s’aproxima a l’atzar des del dubte, l’imprecís i l’indeterminat. A darrera, s’hi amaga una certa voluntat de control, de voler domar el curs dels esdeveniments. Un incert que s’entreveu en l’arlequí que pinta Joan Ponç o en la voluntat per intervenir el curs de l’aigua de Luz Broto. El trobem també en el castell que Joana Cera prova de reconstruir després d’haver-se enfonsat i en l’escultura de Martín Llavaneras sobre la força incontrolable de l’atmosfera. La idea del destí, en canvi, apel·la a una força sobrehumana, gairebé divina. Una força que identifiquem en el film d’Enrique Ramírez, quan posa en evidència l’atzar o el fat que marca el nostre lloc de naixement. El trobem també en la fortuïtat d’una bala invocada per les fotografies de Teresa Margolles i en els retrats d’Allan Sekula, que remeten al destí dels combatents d’una guerra. I per últim, la deriva de la casualitat ens apropa a la probabilitat, a allò imprevist que passa com no esperàvem. Ho escenifiquen les peces de Joan Jonas i Fina Miralles, que situen el cos davant de diferents fenòmens naturals confiant els seus moviments a factors aliens que no poden controlar; o les postals d’Oriol Vilanova, quan apareixen, una i altra vegada, en mercats de vell. També s’apropen a la noció de casualitat Sergio Prego i Joan Brossa quan apel·len al joc i a la força provant d’alterar un resultat esperat o probable en accions com saltar o escriure.

Els tres eixos de l’exposició troben correspondència en els versos del poema d’Ausiàs March: Quant plau a Déu que la fusta peresqua. Tot i haver estat escrit fa més de cinc segles, manté una vigència plena. En aquesta poesia ja s’aplegaven moltes de les idees que es proposen pensar aquí. Quant plau a Déu que la fusta peresqua, en segur port romp àncores y ormeig3. La referència al mar desfent la matèria remet, d’una manera directa, a l’aigua, un element que ha anat emergint, de diferents maneres, al llarg de l’exposició. I és que, des de temps antics, l’aigua ha fascinat per la seva força, per la seva resistència a la voluntat humana de controlar-la i per ser un cruel separador de països i vides. Metàfora del canvi incessant, remet també a l’inesperat i a l’incert, elements que ens permeten tancar al cercle i ens retornen a l’inici.

ACTIVITATS COMPLEMENTARIES

- Divendres 14 de novembre, 18 h

Visita comentada a l'exposició a càrrec de la comissària.

Activitat amb intèrpret en llengua de signes a càrrec de CASMACS 

- Divendres 21 de novembre, 19 h

Activitat familiar a l'exposició a càrrec d'A Bao A Qu.

Recomanat per a infants a partir de 6 anys i acompanyants

Es recomana inscripció prèvia

- Dijous 27 de novembre, 19 h

Conversa sobre màgia i alquímia a partir de l'obra de Joan Ponç. amb Caterina Almirall i Pilar Bonet

- Dijous 11 de desembre, 19 h

"És escriptor si no és persona?" 

Conferència performativa amb Taller Estampa, Josep Pedrals i Cosines Llunyanes

- Servei educatiu 

Visites i tallers per a grups a partir de diferents nivells i necessitats.

Horari concertat

Més informació i reserves a centrecultural@ajmanreas.cat o al 938720171