“Des de l’inici de les civilitzacions, hem viscut la tirania dels imperis. Però la història està plena de ruïnes d’aquests imperis. L’ésser humà té l’habilitat innata de lluitar per la llibertat i guanyar les tiranies. Quan milions de persones s’uneixen, la dissidència es torna esperança. Aquesta és la vostra oportunitat de fer història. No tingueu por d’alça la veu en favor de la veritat. No ens podem permetre fracassar”. Amb aquestes paraules ha tancat la lliçó inaugural de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a Manresa el rector de la Universitat de Glasgow i advocat de l’exconsellera Clara Ponsatí, Aamer Anwar, aquest migdia en una sala d’actes de l’institut Lluís de Peguera plena de gom a gom.
Anwar, que ha estat presentat per Anna Arqué, responsable de relacions internacionals de la UCE, ha recordat que assoliments com la llibertat de vot o de religió la fi de l’esclavitud també van ser considerats al seu dia “somnis impossibles, però en algú va decidir lluitar. Es pot trigar un any, deu anys, o centenars d’anys, però els canvis tiren endavant”.
L’advocat no ha defugit comentar l’actualitat política més immediata: ha afirmat que el trasllat dels líders independentistes empresonats cap a Catalunya “no és cap victòria” i hi ha afegit que “no et pot negociar mentre hi hagi ostatges: Si un gàngster entra a casa teva i agafa el teu fill com a ostatge, a punta de pistola: pots negociar-hi? O exigiràs que el deixi anar abans? Això no és una negociació, és terrorisme i feixisme”. A parer seu, si el nou president espanyol, Pedro Sánchez, “està realment interessat a assolir una solució política, el que ha de fer és facilitar l’alliberament dels presos sense cap condició i retirar les euroordres”. L’advocat ha considerat que a Europa “no s’entén com pot ser que els que han de procurar per la pau, les forces de l’ordre, fossin capaces d’atacar el poble que només volia votar. La dissidència ha estat esclafada, i això sembla legítim perquè està dins la llei. Els que lluiten per les llibertats estan sent titllats de terroristes o de racistes, quan és a l’inrevés. El moviment per la independència sempre ha estat pacífic basat en els principis de la solidaritat”.
El rector universitari ha criticat la doble vara de mesurar de la justícia espanyola: “et poden caure 33 anys per organitzar un referèndum, però si ets de ‘la Manada’, només 9 anys i et deixen en llibertat sota fiança”. En relació a la seva clienta, Clara Ponsatí, ha afirmat que si és extradida a Espanya i fos condemnada a 33 anys, tenint en compte que en té 61, podria morir a la presó”. En aquest sentit, ha afirmat que el tema de les demandes d’extradició a Espanya és “grotesc. Els jutges espanyols abusen de l’euroordre, que és una eina pensada per perseguir assassins, violadors o traficants, no pas persones pacífiques”.
En relació a la vista que tindrà lloc a final de mes al jutjat d’Estrasburg, Anwar i el seu equip estan treballant per “provar que estem patint una persecució política”, però ha afirmat que “no som com l’estat espanyol, que no té límit de recursos”. Per això, ha demanat suport a les campanyes de donacions. Ha explicat que Clara Ponsatí és una professora de prestigi a Escòcia, on la gent “està orgullosa de protegir-la a ella i a la gent que pateix injustícies”. Anwer ha afirmat que des d’Escòcia sempre s’ha vist amb sorpresa els fets de Catalunya, especialment la violència de la Policia i la Guàrdia civil contra les persones que volien votar l’1 d’octubre, i ha assegurat que “sembla que el dictador Franco encara guiï els moviments de l’estat des de la tomba, intentant criminalitzar els catalans per poder triar el seu destí”. Segons ell, “Franco estaria orgullós de les accions de l’estat espanyol: de Rajoy, dels jutges, de la policia i ara de Pedro Sánchez”. En declaracions prèvies als periodistes, Anwar no ha descartat portar els tribunals escocesos membres de l’anterior govern de Rajoy, com ara el ministre d’Economia, que va admetre que no hi havia hagut malversació de fons”, delicte del qual sí que s’acusa Clara Ponsatí i altres membres de l’anterior govern català.
Anwer ha recordat també que l’any passat ja va ser a l’UCE i ha rememorat que justament va era a la Rambla de Barcelona el 17 d’agost passat i va viure en primera persona, de molt a prop, l’atemptat terrorista que hi va tenir lloc. Poc després va tenir el primer contacte amb el procés català, i més endavant, no va dubtar a implicar-s’hi defensant l’exconsellera Clara Ponsatí. L’advocat ha deixat clar que “després de 300 anys d’opressió, tinc la convicció que Catalunya té ara l’oportunitat real de ser lliure”, i hi ha afegit que “sigui quina sigui la posició de cadascú sobre la independència, el que és fonamental és que l’autodeterminació és un dret dels pobles, i no pot ser que la llei espanyola no el contempli”. Anwer ha recordat que fa pocs dies, a Escòcia, més de 2.000 delegats de l’Scotish National Party van donar suport a la causa catalana, i ha afegit que “la lluita i el coratge els presos polític si exiliats són una inspiració”.
Abans de la lliçó inaugural d’Aamer Anwar, ha tingut lloc l’acte institucional d’obertura de la UCE a Manresa, durant el qual l’alcalde de la ciutat, Valentí Junyent, ha deixat palesa la satisfacció per acollir una institució tan “emblemàtica i representativa”. L’alcalde ha agraït la iniciativa de l’associació Gest per fer-ho possible, i ha recordat que es realitza coincidint amb el fet que enguany Manresa és Capital de la Cultura Catalana, la UCE de Prada fa 50 anys, i l’institut lluís de Peguera, 90. La convocatòria també ha coincidit amb “fets excepcionals”, com el trasllat, ahir mateix, dels presos polítics al Catalunya. L’alcalde ha recorcat que els presos “són més a prop, però no a casa”, i ha volgut fer-los un homenatge, als presos i als exiliats, reclamant la seva “llibertat i dignitat davant la injustícia de què són objecte per part de l’estat espanyol”.
L’alcalde ha assegurat que la celebració de la UCE reforça el paper de Manresa com a ciutat universitària, i ha tancat la seva intervenció tot manifestant la seva confiança que totes les sessions de la UCE siguin exitoses com la inauguració, que ha omplert de com a gom. “Si la ciutat respon, tindrem força per mantenir la UCE els propers anys”.
També ha intervingut Jordi Casassas, president de la UCE, que ha recordat que la UCE és “un referent reivindicatiu, que 50 anys després semblava que es podria relaxar en la tasca de defensa del país i de les llibertats, però clarament no pot” i ha parafrasejat el lema d’enguany: “I tanmateix, la remor persisteix”. Des de Gest, entitat que va impulsar la idea de fer la UCE a Manresa, també s’ha fet un agraïment a tothom qui ho ha fet possible. Per la seva banda, Joandomènec Ros, president de l’institut d’Estudis Catalans i rector de la UCE, ha remarcat quela convocatòria de Manresa és “excepcional i alhora normal: excepcional perquè no s’havia fet mai, però normal perquè requereix el mateix rigor i proposa la mateixa diversitat temàtica que sempre a Prada”. També ha afirmat que confia que l’excepció d’enguany s’acabi confirmant i que durant molt temps es pugui mantenir aquesta extensió de la UCE a la capital del Bages.
Després de la inauguració, aquesta tarda s’han iniciat els debats inclosos al programa de la UCE, amb la taula rodona “Canvi climàtic i energia: cap a un canvi de model?”, amb Òscar Saladié, director de la Càtedra Dow-URV de Desenvolupament Sostenible de la Universitat Rovira i Virgili, i Joandomènec Ros, catedràtic de la Universitat de Barcelona.
