Mostrar Menú
Antiga església i convent de Sant Bartomeu

L’antiga església i convent de Sant Bartomeu formaven part d’un conjunt religiós situat al barri de les Escodines. Tot i que originalment sols hi havia una església, erigida durant el segle XIII, a partir de 1582 s’hi va establir la comunitat dels frares caputxins de Manresa. Al llarg del segle XVII, es va construir i ampliar el convent i es va renovar l’església amb el característic estil barroc de l’època.

Tot aquest procés d’engrandiment i embelliment del conjunt religiós, va coincidir amb l’establiment del santuari de la Cova de Sant Ignasi, per part de la Companyia de Jesús, en les immediacions dels terrenys dels caputxins. Aquest veïnatge amb els jesuïtes va crear certes friccions entre les dues comunitats. El conflicte més important va sorgir arran de la reivindicació que els caputxins van fer de la presència de Sant Ignasi de Loiola en alguna de les balmes i coves de sota del seu convent.

Com molts d’altres convents de Manresa, el convent de Sant Bartomeu va passar a ser de titularitat pública l’any 1835, a causa de la coneguda desamortització de Mendizábal. Durant els anys posteriors, va actuar com a asil de beneficència, caserna, alberg de refugiats i, finalment, com a presó. A dia d’avui, les seves dependències han sigut adaptades i condicionades per acollir-hi el casal de les Escodines. L’any 1863, l’església va passar a mans de les Germanetes dels Pobres.  L’estiu de l’any 1936, durant els primers mesos de la Guerra Civil, va ser completament enderrocada.