Mostrar Menú
Convent de Santa Clara

Convent d'origen medieval, ocupat per una comunitat de monges clarisses. Al segle XVII hi residien monges dominiques de clausura. L'any 1904, l'arquitecte Alexandre Soler i March va projectar l'ampliació del convent i va dissenyar una nova estructura per a la façana de ponent, d'estil clarament modernista.

Quan Ignasi de Loiola va arribar a Manresa el monestir era ocupat per una comunitat de monges clarisses, la branca femenina de l’orde franciscà. Segons la tradició, el pelegrí acostumava a asseure’s al pedrís de l’entrada per escoltar els càntics de les monges.

En aquest punt –al peu de l’antic camí ral de Barcelona- a l’època d’Ignasi hi arribava un dels braçals de la Sèquia de Manresa, procedent de la zona del Guix. Aquest ramal subministrava aigua als regadius de les Escodines i la Vall del Paradís (Font de Fans). Posteriorment se’n serviran els caputxins i els jesuïtes per als horts dels respectius convents de Sant Bartomeu i de la Cova. L’aigua de boca es canalitzava per fonts properes.