En l’antiguitat la filosofia no es concebia tant com un mer coneixement teòric sobre els fonaments de la realitat sinó com un art de la vida. Aquesta tradició sapiencial de la filosofia la trobem tant en escoles d’Occident com d’Orient. Aquestes escoles consideraven que el sofriment té la seva arrel en la ignorància i concebien la filosofia com una «terapèutica de l’ànima» que, amb el cultiu de la saviesa i de la virtut, alliberava l’ésser humà del sofriment i l’esclavitud interna. L’arribada del cristianisme va deixar en l’oblit aquesta tradició sapiencial i transformadora de la filosofia.
A finals del segle XX va començar professionalment el Philosophical Counseling que utilitza les eines de la filosofia per clarificar els conflictes no patològics i reptes existencials dels consultants.
