DMD Europa
Autor: Marcel·lí Antúnez
Instal·lació interactiva que mostra la producció d’un dibuix mural executat durant una setmana, en un film de pocs minuts. La interacció de l’espectador permet canviar de punt de vista i el ritme de la projecció.
El Dibuix Mural Dinàmic consisteix en una projecció a escala 1/1 de la seqüència de construcció d’un dibuix en blanc i negre integrat per cinc estampes que, de forma continuada, representen alguns dels tòpics creatius de l’artista. Aquesta projecció, síntesi d’una setmana continuada de treball, embasta l’element biològic, la malaltia, la burocràcia, la solitud i el fet orgiàstic, elements que desemboquen en un conjunt d’accions on el cos de l’artista, el mur i la pintura es fonen en un. Un sistema interactiu, amb sensors a terra, permet que l’espectador pugui triar un dels tres vídeos que avancen en paral·lel. Aquestes tres pel·lícules mostren punts de vista i ritmes de muntatge diferents. El sistema d’interacció, molt senzill, permet que l’espectador desenvolupi el dibuix al seu gust. Així, saltar de forma continuada sobre els sensors ofereix recompensa.
El DMD ha estat produït per la Civica Galleria d’Arte Moderna de Gallarate, Llombardía, Itàlia i creat especialment per la mostra Interattività Furiosa, Pre-interactivitat i Sistematúrgia. L’exposició presenta algunes de les instal·lacions més celebrades de Marcel·lí, com Rèquiem (1999) o Tàntal (2004) així com el vídeo catàleg complet de les seves performances mecatròniques. No obstant, el veritable fil conductor de l’exposició és el dibuix. Aquesta és una pràctica molt prolífica d’aquest autor i, tanmateix, poc coneguda. Han sel·leccionat uns tres-cents dibuixos organitzats en cinc panells murals: Transpermia, Protomembrana, Afàsia, El Dibuixant i Sistematúrgia. Marcel·lí utilitza aquesta tècnica com a prototipus interactiu de les seves performances, com a matèria original de les seves animacions o com a forma de visualitzar les seves reflexions. El dibuix es converteix així en matèria preinteractiva i en especulació de la seva metodologia creativa: la Sistematúrgia.
Nascut a Moià (Barcelona) el 1959, es va formar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Creador multidisciplinari, és una de les figures més destacades en l’àmbit internacional de l’art electrònic i l’experimentació escènica. Als anys vuitanta, va ser fundador i líder de la companyia La Fura dels Baus, que va popularitzar el teatre d’acció. Des dels anys noranta, es va centrar en una investigació més propera a les arts visuals, el vídeo i la interacció amb la tecnologia. Antúnez ha creat un univers iconoclasta basat en la incorporació de sistemes computacionals i electrònics. Les seves performances mecatròniques i instal·lacions interactives incorporen robots i tota mena de sistemes electrònics, sovint aplicats al cos humà, designats com a Sistematúrgia. Ha produït també una obra gràfica que incorpora materials poc habituals com fluids humans o menjar, i elements textuals i visuals, amb la tècnica del collage i la improvisació.
Entre les seves exposicions i performances, destaquen les realitzades al MACBA de Barcelona (1999), Institute of Contemporary Arts de Londres (2000), Maison européenne de la photographie de París (2004), Digital Art Festival de Tòquio (2016) o Arts Santa Mònica de Barcelona (2014), entre molts d’altres. L’any 2010 va iniciar un projecte de llarg recorregut que ell anomena Arsenale delle Apparizioni, amb performances i films presentats al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges (2011) o al Festival Grec de Barcelona (2012).
http://www.marceliantunez.com/