Bastint anhels, d'Albert Nel·lo (2021)
Com una amalgama de mans, turmells i colzes, els castells es van bastint i s'acosten al cep per pessigar-ne l'essència i tornar. Tornar a la plaça per riure, plorar, xisclar i compartir amb els companys totes les emocions humanes concentrades amb una intensitat de perfum. L'autor ens presenta una selecció d'instants fugaços que ens mostren la força d'una cultura i un país per lluitar, organitzar-se i no defallir. Individualitat i col·lectiu que brillen a parts iguals en una simbiosi perfecta. Endinsant-nos-hi evidenciem com, en la gran diversitat humana present en cada construcció, cadascú vetlla per un anhel comú i ens serveix de model per la vida. Les imatges ens parlen de colles sense importar-nos el color de la camisa, sinó l'esperit del moviment. L'humà perd la por contacte, al tacte d'altri, per tal d'assolir fites comunes i plegats, besar el cel.
